 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |






 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |













|
|
 |
 |
 |
| |
|
| Bayreuth:
Festival Richard Wagner. |
|
| |
Un
festival únic en el món. El wagnerisme militant
té posats els ulls i les oïdes en el Festival
de Bayreuth.
En el mític Festspielhaus, inconfusible,
amb la seva sala i acústica tan singulars.
El teatre es va construir seguint les precises
instruccions del propi Wagner amb el suport
econòmic de Lluís II de Baviera. Des de
la mort del músic s'ha mantingut la tradició
de representar anualment l'obra amb la que
s'inaugurà el teatre, l'Anell del Nibelung.
Any rera any, els grans especialistes mundials
de l'estètica wagneriana transmeten a un
públic entusiasta el missatge màgic de l'obra
d'aquest geni. |
|
|
|
| Praga
per melòmans. |
| |
Praga
és una de les ciutats en les que només arribar
es pot sentir l'esperit musical.
A la capital Xeca aquest esperit impregna tota
la ciutat i això fa que pràcticament durant tot
l'any poguem gaudir d'excel·lents programacions
de tot tipus d'esdeveniments relacionats amb la
música. |
|
|
| Lucerna:
Festival internacional d'orquestres. |
| |
El Festival Internacional
de Lucerna es remonta, d'una o d'altra
manera, a 1938, quan Arturo Toscanini dirigí un
memorable concert de gala a la vila Tribschen.
Cada any acudeixen puntuals las millors orquestres
del món, para col·laborar en aquest festivall:
Orquestres Filharmòniques de Berlín, Viena, Sant
Petersburg i Nova York, Orquestres Simfòniques
de Chicago, Boston i Pittsburgh, Orquestra de
Cleveland, Orquestra del Concertgebow d'Amsterdam,
Orquestra de Gewandhaus de Leipzig, Staatskapelle
de Dresde, les londinenques Simfònica, Filharmonica,
Real Filharmònica i London Philharmonic... |
|
|
| Salzburg:
Festival internacional d'estiu. El festival per
excelència. |
| |
El Festival Internacional
de Salzburg combina idealment òpera,
drama, dansa i concerts. Es el festival per excelència.
Cap altre provoca tanta expectació ni arrossega
major número de visitants. Des de 1920, casi ininterrompudament,
els més grans artistes es donen cita a la vella
ciutat dels prínceps-arquebisbes. |
|
|
| Verona:
Festival líric en l'arena de Verona.
|
| |
El mestre Tulio Serafin explica
que l'origen de l'Arena de Verona va tenir lloc
el 1913. El tenor G. Zenatello va tenir la idea
de trasformar l'amfiteatre romà en el marc on
celebrar l'aniversari del naixement de G.Verdi.
Aquest aconteixement es va convertir en una cita
puntual amb el melodrama en el que és el més antic
festival d'estiu.
Des de llavors no hi ha cantant lírico que no
hagi aspirat a actuar, en algun moment de la seva
carrera, en el teatre d'òpera més gran del món. |
|
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
     |
 |
|